dimecres, 3 de novembre del 2010

Entre vidres entelats


Entre vidres entelats

Les fulles fugen de les branques

I travessen el cel fred, rúfol,

Esventat i ploraner.


En el silenci somort,

Cerco les lletres del teu cos,

amb els dits, pell amunt,

i, lentament, les assaboreixo.


Sorpreses, a les galtes,

peresoses i rutilants, s’aturen

enlluernades. Llisquen a la boca

teixint paraules d’amor.


Trevinell, les desordenes,

Les amagues per racons insospitats

Plenes de desig

Impacients per a la nova descoberta.

Marta Enric

2 comentaris:

Valentí ha dit...

Bona poesia...i bona poeta,"Isupose"!

Joana ha dit...

Preciós poema!
No coneixia la poeta .Gràcies Núria