diumenge, 14 de febrer del 2010

Follia de contrastos



Qui  no ha escoltat alguna vegada la veu d’Edith Piaf? Una veu trencada i alhora penetrant, una veu que tot i tenir un deix de melangia, és enèrgica i plena de vida. És com si la veu, com la cantant, davallés cap a una tragèdia i de cop remuntés i contagiés de passió tot el que l’envolta.
Edith Piaf és una cantant eterna amb una biografia plena de llacunes i de contrastos que no cal detallaré i que podeu llegir cercant-la a internet.
Cercant les seves cançons per incorporar-les uns dies al meu bloc, he trobat aquest vídeo que podria descriure tots els adjectius que he utilitzat abans i que es pot resumir en l’energia de la veu i la follia de l’amor.






5 comentaris:

Ferran Porta ha dit...

Buf, la Piaf! Sempre dic que no tinc mites, jo, però potser m'erro: la Piaf és molta Piaf! En vaig penjar algunes cançons, fa un temps; és el mínim que es mereix!

Carme Rosanas ha dit...

La força de la Piaf... a mi em trasbalsa sempre, per més que l'hagi escoltada. És increïble!

Manel ha dit...

Le ciel bleu sur nous peut s'effondrer
Et la terre peut bien s'écrouler
Peu m'importe si tu m'aimes
Je me fous du monde entier
Tant qu'l'amour inond'ra mes matins
Tant que mon corps frémira sous tes mains
Peu m'importe les problèmes
Mon amour puisque tu m'aimes

J'irais jusqu'au bout du monde
Je me ferais teindre en blonde
Si tu me le demandais
J'irais décrocher la lune
J'irais voler la fortune
Si tu me le demandais

Je renierais ma patrie
Je renierais mes amis
Si tu me le demandais
On peut bien rire de moi
Je ferais n'importe quoi
Si tu me le demandais

Si un jour la vie t'arrache à moi
Si tu meurs que tu sois loin de moi
Peu m'importe si tu m'aimes
Car moi je mourrais aussi
Nous aurons pour nous l'éternité
Dans le bleu de toute l'immensité
Dans le ciel plus de problèmes
Mon amour crois-tu qu'on s'aime
Dieu réunit ceux qui s'aiment
(L'himne de l'amor. Edif Piaf)

Joana ha dit...

Vaig veure la pel.lícula sobre la seva biografia. Immensa E. Piaf!
la vie en rose i tantes!
gràcies Núria :)

Montse ha dit...

Hola Núria, la Piaf, una veu fora del normal, i un sentiment que surt de ben endins.
Ah, les notes m'han anat força bé, passat pel meu blog, una abraçada.