dilluns, 7 de desembre del 2009

Heus ací, s'estimaven





Heus ací, s'estimaven.
Tan senzill com això.
Hauria estat una molt bella història
i al capdavall els anys...

I és que ho sabien;
sabien que amb el temps
els sentits s'aquieten
i sabien que els mots
a poc a poc retornen

a llur incert origen.

I tanmateix haurien
viscut aquell amor
tan fràgil sens témer
l'oblit, com qui s'atura
per reposar una estona
sota una ombra benigna.

Hauria estat una molt bella història.
Però la gent..., la llei...
Se'ls faria dura
la veu de tant no poder dir les coses
i eren massa orgullosos
per doblegar-se i massa
valents per tancar els ulls.


I bé; van créixer
rebels i esperançats, potser una mica
massa solemnes, com dos arbres
sorgits enmig d'un erm,
com dos grans arbres.

Heus ací, s'estimaven.
I s'estimen encara.

Miquel Martí i Pol






4 comentaris:

Striper ha dit...

Sempre extraordinari Marti pol

Manel ha dit...

...Honrat de la teva preséncia
murmuri de tantes coses
segur que desitges escoltar-me
segur que desitges sentir-me
arraconant l'ahir

De fet hi és aquí
escoltant sense pactes
llegint les meves lletres
les quals vas escriure ahir
compartint el mateix temps
el que ens queda per viure....

Glòria ha dit...

Sempre és un plaer llegir el teu blok. La música i la poesía bona elecció!

Jordi Tudó ha dit...

Molt bon poema del Martí i Pol. No l'havia llegit mai. Ferm!!
Salut