Ahir, em referia a una peça musical inoblidable, clàssica, d'una força que fa posar la pell de gallina i en la qual Jaume Aragall triomfava com a intèrpret escollit.
Avui, recordo una altra música lligada a una bellesa d'imatges i també plena de sentiments. Una Meryl Streep amb un exterior ferm i un interior fràgil, un Clint Eastwood sensible i apassionat, una Nikon com a element que enllaça somriures i tristeses, l'inici i el final de la pel·lícula, i una història d'amor preciosa i profunda de la qual en podeu veure un bonic vídeo AQUÍ
Avui, recordo una altra música lligada a una bellesa d'imatges i també plena de sentiments. Una Meryl Streep amb un exterior ferm i un interior fràgil, un Clint Eastwood sensible i apassionat, una Nikon com a element que enllaça somriures i tristeses, l'inici i el final de la pel·lícula, i una història d'amor preciosa i profunda de la qual en podeu veure un bonic vídeo AQUÍ
Hi ha un fragment commovedor que sintetitza el sentiment de Francesca:
"En quatre dies, em va donar tota una vida, un univers, i va unir les parts separades en mi. No he deixat de pensar en ell, ni un sol moment."
"En quatre dies, em va donar tota una vida, un univers, i va unir les parts separades en mi. No he deixat de pensar en ell, ni un sol moment."
Entrades
10 comentaris:
Millor el llibre sense dubte
Saps, Núria, quan vaig agafar aquest llibre, fa molts anys, just quan va sortir, no el vaig poder deixar, d'una tirada, asseguda al sofà i plorant com una magdalena, encara em veig a mi mateixa aquella tarda/vespre/nit...
Un petó! Ah, la pel.lícula no la vaig voler veure...
Fa poc l'he tornada a veure en format d'alta definició. He plorat i m'he reconfortat.
Bona tria.
La gent entrava a les llibreries i deia: què tenen el llibre del "Guardiola"? fins i tot l'acutal conseller Nadal deia que l'havia llegit al cotxe oficial anat de Girona a Barcelona.
Quin fenòmen aquest llibre, oi? Va arribar a l'ànima de molta gent!
Del llibre no en puc dir res, però la pel·lícula la veig veure (quan va sortir, ja fa una pila d'anys) i em va encantar.
M'has fet venir ganes de veure-la altre cop. La frase que poses al final del post bé mereix un revisionat del film; és preciosa.
Molt bona pelicula, si senyor.
Aquesta pel·lícula és un dels meus favorits. He vist el llibre en la biblioteca. No s'assemblava a la gran literatura. Però la pel·lícula té bons actors i té sentiment bonica. L'elecció correcta per a un ximpleta sentimentala com jo. Sóc el mateix signe en l'horòscop amb tu, també:)
Gràcies per la teva visita a Hèlsinki:) Hi contestaré més tard, ara és una bona pel·lícula que comença a la televisió:)
Curiosament fa uns dies parlava d'aquesta pel·licula amb una amiga. Demà, tornarem a veure's i li ensenyaré aquest post teu.
Abraçades,
Montse.
La película em va encantar, em va emocionar, no he llegit el llibre, de ben segur que es millor.
És una d'aquelles pel·lícules que algun dia veuré! El que passa és que sóc massa blenda i començaria a plorar fins i tot abans que aparegui el títol! I si dieu que hi ha el llibre... crec que prefereixo llegir el llibre! :)
Publica un comentari a l'entrada