dilluns, 6 d’octubre del 2008

Un poblet diferent




Hi ha petites viles, que encara conserven l’essència d’anys enrere. Són poblets que mantenen la innocència, la bonhomia, el tarannà del saber fer, de quan els humans vivíem amb harmonia amb la natura i la respectàvem. No hi ha cap signe extern provocat que ho vulgui demostrar. Es respira a l’ambient.


Un d’aquests indrets és Brunyola. Avui feien la Fira de l’avellana. Tenia el dubte de si anar-hi. Anar a una fira sovint és sinònim de trobar un reguitzell de parades que es retroben en una i altra fira: embotits, formatges, pans i coques i caramels i mel, tot anunciat “casolà”, que no vull dir que no ho sigui.


A Brunyola es respira un aire diferent. El de la tradició. Un poblet petit, en un turó amb castell inclòs. Pocs carrers, molt de bosc i camps d’avellaners. Tant petit que bosc i carrers es donen la mà en un no res. Els vilatans, pocs, desprenen complicitat i il·lusió.



La fira ha estat un espai de trobada de la gent de l’entorn. Per prendre un cafè al so de les sardanes. Conversar del pessebre vivent que es fa per les festes de Nadal, del camp; riure amb la cursa de sacs d’avellanes i amb el concurs de trencar-ne les cloves,...

I al fons, un paisatge verd, assolellat. I cap al tard, un cel ple de pinzellades taronges i blaves amb totes les seves tonalitats.

8 comentaris:

Striper ha dit...

A mi m'agraden molt aquest petits pobles que encara ho son.

Carme Rosanas ha dit...

Cada vegada en queden menys, però recordo Brunyola, només hi he estat un cop. Hi hauré de tornar per la fira de l'avellana, un altre any.

Ferran Porta ha dit...

Els "nostres" pobles, les "nostres" tradicions (com les habituals fires per tot el país) són un bé cultural preciós, que tan de bò no es perdin mai!

Jobove - Reus ha dit...

s'han de preservar les Brunyoles de tot el país de l'especulació feroç

petons

Valentí ha dit...

Això de ser de Manresa té alguna ventatge. Per exemple: si agafeu la carretera cap a Calaf hi trobareu racons i raconets entranyables que fan la vida com la de fa anys.

Sant Pere Salavinera, per exemple, que a mes té un magnífic restaurant (la Pala) i un festival de Música envejable a primers d'Agost.

M'agraden aquest pobles xics i assenyats!

Anònim ha dit...

Al restaurant del castell s'hi menja bé i casolà!
Un lloc ple de pau!

Joana ha dit...

L'anònima sóc jo! Aixxx

zel ha dit...

Aquests són els llocs que m'enamoren, quina diada... Desitjo que estiguis bé, bonica, petons!