dimarts, 2 d’octubre del 2007

Octubre rogent


Ja ha arribat l’octubre, més en què acaben les tasques de la verema i que s’ha de llaurar els camps.

En aquest mes la lluna és rellevant ja que és el mes en què és més brillant de tot l’any i molt semblant a la lluna de gener.

Conta la tradició, que anys enrere es prenia la lluna d’octubre com a testimoni de jurament i hom jurava per la lluna d’octubre o de gener. I si es jurava en fals, la lluna castigava el que l’havia feta servir de testimoni.

Vinculat a la força de la lluna, els entesos en aigües asseguraven que l’octubre és un dels temps més bons de l’any per trobar venes i deus d’aigua, per descobrir fonts i sobretot per a obrir pous, especialment en lluna nova, que és quan les aigües revénen, cridades per la lluna.

Els entesos en fusta, consideraven també la lluna d’octubre la millor per tallar la fusta, perquè no es corqués. I els músics i els qui feien instruments creien que tots els instruments de fusta eren molt més sonors si havien estat tallats en lluna vella.


Ambtot, a banda de la lluna, el mes d’octubre és el mes de les grans nuvolades i de les postes de sol rogenques, enceses i bigarrades que es veuen, sobretot en dies de tramuntana, a l’Empordà.

I com diuen els refranys: “l’octubre fred mata el cuquet”, “octubre finit, mor la mosca i el mosquit”.