dimarts, 18 de setembre del 2007

Cartes d'amor, de Pere Calders


No sé si t'adones de la transformació que has operat en mi; la gent m'endevina un canvi notable i algú m'ha dit que semblo estar sempre en una mena d'absència feliç. I és veritat. Em sento lluny de tothom perquè estic tan a prop de tu. pag.31

La veritat és que estic cec d'enamorament per tu i no em sé recuperar de l'aspecte dolent que tenen els enamorats. Si no hi poses remei, em tornaré nyeu-nyeu per tota la vida i patiré i faré patir.
...Ara, de bon matí, et diria totes aquelles coses tendres que els enamorats de debò han dit sempre. Gravaria el teu nom a l'escorça de qualsevol arbre que se'm posés a tret, però impossibilitat de fer-ho, el repeteixo en veu baixa... pag. 50

Aquests fragments que corresponen a Cartes d'amor, de Pere Calders - Ed. El balancí- són un exemple de les cent cinquanta cartes que conté el llibre. Cartes que Pere Calders escrivia a la germana d'un dels seus millors amics. Un enamorament que nasqué, en circumstàncies poc favorables, conflictives, que estava « condemnat » a perviure perquè, com es diu en el llibre, estaven « destinats l'un a l'altra ».

Deixeu-vos-en enamorar!