dissabte, 29 de setembre del 2007

La lluna de Mallarmé

La lune s'attristait...

La lune s'attristait. Des séraphins en pleurs
Rêvant, l'archet aux doigts, dans le calme des fleurs
Vaporeuses, tiraient de mourantes violes
De blancs sanglots glissant sur l'azur des corolles.
C'était le jour béni de ton premier baiser.
Ma songerie aimant à me martyriser
S'enivrait savamment du parfum de tristesse
Que même sans regret et sans déboire laisse
La cueillaison d'un Rêve au coeur qui l'a cueilli.
J'errais donc, l'oeil rivé sur le pavé vieilli
Quand avec du soleil aux cheveux, dans la rue
Et dans le soir, tu m'es en riant apparue
Et j'ai cru voir la fée au chapeau de clarté
Qui jadis sur mes beaux sommeils d'enfant gaté
Passait, laissant toujours de ses mains mal fermées
Neiger de blancs bouquets d'étoiles parfumées.

Stéphane Mallarmé

divendres, 28 de setembre del 2007

La fruita: menja deliciosa?



La fruita és una menja deliciosa i molt saludable, segons diuen els metges. Però la fruita que mengem pot arribar a tenir una qualitat força dubtosa.

Mai sabem quins productes s’han tirat a l’arbre o a la fruita directament per protegir-la de fer-se malbé. Sembla que hi ha productes tòxics, que des del moment que es ruixen a quan es recull la fruita ha de passar una quantitat de dies mínima. Es respecten aquests dies? Com ho podem saber? Crec que no hi ha cap sistema.

El que és habitual és que la fruita es culli més aviat del que la colliríem si la tinguéssim a l’hort o al jardí de casa. Collir la fruita massa aviat, minva el gust i la dolçor. Poques vegades tenim la seguretat de saber d’on prové. Fruita que sembla autòctona i collida madura, pot haver arribat de qualsevol país del món i haver-se recollit ben verda i madurat en el trajecte i el magatzem. Per saber d’on prové cal que ens fixem en les etiquetes.

I així podríem continuar pensant en tot el procés que segueix fins que arriba a la nostra cistella. I plantejar-nos si realment és tan sana.

El que sí us recomano és que no oblideu de rentar-la bé abans de menjar-la.

dimecres, 26 de setembre del 2007

L' "art" de planxar


No crec que sigui habitual en els blocs reflexionar de l' « art » del planxar! I és que planxar és considerat per la majoria dels humans com una feina pesada, que crea una mandra considerable i que mai es converteix en una tasca prioritària a la llar.

Planxar, a part d'avorrir, sembla tant absurd com fàcil: moure un tros de metall calent damunt un tros de roba i fer-lo anard'una banda a l'altra.

Però qui ho hagi provat, convindrà amb mi que no és una tasca fàcil: temperar la planxa d'acord al teixit, analitzar com col·locar la roba i posar-la ben allisada damunt la post i començar el planxat amb moviments hàbils de braç i de la pressió damunt la roba que paulatinament s'ha d'anar movent i canviant de posició per posar a l'abast la part arrugada i protegir i mantenir la part planxada.

Planxar unes estovalles és relativament fàcil, però, per exemple, planxar una camisa de forma correcta ja és diferent. Cal que les ratlles es marquin en el lloc correcte, ni més amunt, ni més avall i que coincideixen amb les antigues, perquè sinó correm el perill que ens mirin de reüll i amb un vague somriure considerin que no tenim ni idea de planxar o que hem estat barroers. Planxar... qui s'ofereix voluntàriament?

dilluns, 24 de setembre del 2007

Absentisme escolar: notícia?


Llegeixo en un diari que, fruit d’una denúncia de la Conselleria d’Educació i els serveis socials de Cantàbria, el jutjat penal de Santander ha condemnat uns pares a tres mesos de presó casdascun pel delicte d’abandonament de la família per l’absentisme escolar dels seus tres fills menors d’edat i per promoure que la filla gran s’absentés de l’escola per tenir cura del germà petit.

La notícia és interessant, però em pregunto per què és notícia. No hauria de ser habitual que es denunciessin els casos d’absentisme escolar? Que si després d’un seguiment acurat, si no es solucionés, s’iniciés un procés judicial contra els pares o els tutors legals?

I no em preocupen tant els casos dels infants fins als dotze anys, ja que si es dónen, són molt puntuals. Els que em preocupen més són els casos d’absentisme de nois i noies, sobretot noies, que amb dotze anys o poc més es queden a casa per tenir cura de germans o familiars mentre els pares són a treballar. En alguns entorns familiars encara no es valora com a necessari que la noia s’escolaritzi després de la primera etapa. Es considera que saber llegir i escriure és suficient per a una educació bàsica.

És l’administració, amb suport de la societat, qui ha de lluitar per combatre que, en horari lectiu, els nois i les noies en edat escolar, treballin per sota de l’edat legal o tinguin cura de la casa i de família, respectivament, per molt que algunes famílies ho considerin necessari per l’economia familiar o d’acord a l’entorn cultural que han crescut.


diumenge, 23 de setembre del 2007

Cal respectar i confiar en el nostre professorat

Com en la majoria dels oficis, per ser bon professor o professora és imprescindible que es tingui vocació: no n’hi ha prou en oferir continguts, s’han de saber transmetre. S’ha de connectar amb l’alumnat i engrescar-lo i encuriosir-lo perquè vagi més enllà del que se li explica, perquè vulgui saber més.

El professorat que un any darrere l’altre exposa uns coneixements obsolets i dipositats en papers esgrogueïts, que es limita a detallar el contingut subratllable dels llibres, difícilment connectarà amb l’alumnat, i menys amb el d’aquest segle.

El nou alumnat demana comunicació i connexió amb el professorat. Per això, els docents han d’ensenyar amb mètodes més moderns i agosarats, amb inclusió de les noves tecnologies. Han d’ensenyar continguts, però sobretot, ha d’orientar en la identificació i tria dels bons continguts, dels correctes. Han d’educar en la comprensió, no en la memorització.

No obstant, per aconseguir-ho cal dotar el professorat de formació, mitjans i reconeixement. Cal escoltar-lo i ajudar-lo ja que no podrà formar bons alumnes només amb eines, per modernes que siguin. Li cal quelcom bàsic i que no sempre es té present: el suport social i, per davant de tot, el respecte i la confiança de la nostra societat.

divendres, 21 de setembre del 2007

Algú recorda aquests programes de cinema?


Recordeu aquests programes de mà que donaven els cinemes per publicitar les pel·lícules de moda? Recordeu alguna d'aquestes pel·lícules? És possible que en el món dels blocs, els blocaires sigueu tan joves que no n'hagueu vist mai. Qui sap!

dijous, 20 de setembre del 2007

Un nou concepte de foto: Motionportrait

Si el Photoshop va ser una revolució en el món de la fotografia, una de les últimes novetats en tecnologia fotogràfica –crec que encara no es pot provar el programa- i que també s’intueix revolucionari és el programa que presenta l’empresa japonesa MotionPortrait.

MotionPortrait fa ús d’una tècnica avançada d’animació per aconseguir que imatges estàtiques siguin convertides en vectors 3D de manera que tinguin moviment en temps real.

A les imatges, a part de moviment, se’ls podrà afegir algun complement com ulleres, objectes al voltant... I també so.

És a dir, a una imatge fixa, una foto de carnet per exemple, es podrà convertir en tridimensional, afegir-li detalls com per exemple unes ulleres i envoltar-la d’objectes diversos. Però, a més, la imatge tindrà moviment i, si es vol, se li podrà incorporar veu o algun so.

Sembla increïble. Si ho voleu comprovar o entendre millor, mireu aquest vídeo de Youtube o cliqueu en aquest enllaç. I si encara no en teniu prou, informeu-vos més abastament a http://www.motionportrait.com/


dimarts, 18 de setembre del 2007

Cartes d'amor, de Pere Calders


No sé si t'adones de la transformació que has operat en mi; la gent m'endevina un canvi notable i algú m'ha dit que semblo estar sempre en una mena d'absència feliç. I és veritat. Em sento lluny de tothom perquè estic tan a prop de tu. pag.31

La veritat és que estic cec d'enamorament per tu i no em sé recuperar de l'aspecte dolent que tenen els enamorats. Si no hi poses remei, em tornaré nyeu-nyeu per tota la vida i patiré i faré patir.
...Ara, de bon matí, et diria totes aquelles coses tendres que els enamorats de debò han dit sempre. Gravaria el teu nom a l'escorça de qualsevol arbre que se'm posés a tret, però impossibilitat de fer-ho, el repeteixo en veu baixa... pag. 50

Aquests fragments que corresponen a Cartes d'amor, de Pere Calders - Ed. El balancí- són un exemple de les cent cinquanta cartes que conté el llibre. Cartes que Pere Calders escrivia a la germana d'un dels seus millors amics. Un enamorament que nasqué, en circumstàncies poc favorables, conflictives, que estava « condemnat » a perviure perquè, com es diu en el llibre, estaven « destinats l'un a l'altra ».

Deixeu-vos-en enamorar!

dilluns, 17 de setembre del 2007

Mòbils, PDAs, GPSs i ara li toca el torn a l’e-paper

e-paper

Què és l’e-paper? És el nom que rep el paper electrònic. L’e-paper consisteix en un full, tipus pantalla, molt prima, d’entre 2 i 3 mil·límetres i que es podrà enrotllar, doblegar i desar a la butxaca. Contindrà un disc dur també molt prim i una pantalla, de cristall líquid, de gran nitidesa, que no tindrà la intensitat de llum de les pantalles dels ordinadors, de manera que no molestarà a la vista i crearà una sensació de lectura semblant a la que percebem quan llegim un diari, un llibre. La tinta és electromagnètica.

Un dels avantatges és que s’hi podran emmagatzemar molts llibres, a més de baixar-se el diari del dia des d’internet. S’estan estudiant altres usos com incorporar mòbil, televisor, ... Un dels inconvenients tècnics és resoldre l’alimentació energètica i un altre, més social, és superar la barrera de l’hàbit del paper.

Pel que sembla, no tardarem gaire a veure els primers e-paper al mercat i, també segons sembla, el preu inicial oscil·larà entre els 50 i els 200 euros.
Continua activa l'era de les noves tecnologies!

El carrer de les Camèlies

El carrer de les Camèlies, de Mercè Rodoreda, premi Sant Jordi 1966, premi de la Crítica 1967, premi Ramon Llull 1969, presenta una nova protagonista la Cecília. És un clàssic de la novel·la psicològica catalana que no es pot oblidar.

La novel·la s’inicia amb el relat en primera persona de la protagonista de quan van trobar-la al peu d’un reixat:


Em van deixar en el carrer de les Camèlies, al peu d’un reixat de jardí, i el vigilant em va trobar a la matinada. Els senyors d’aquella casa em van voler, però de moment diu que no sabien què fer: si quedar-se’m o donar-me a les monges. De la manera que vaig riure els vaig enamorar i com que ja eren grans i no tenien fills em van recollir.


I la novel·la es clou harmoniosa, com un cercle narratiu, amb una altra mirada del mateix moment:

(…) I aleshores va callar una bona estona, i va rumiar i va tornar a riure… Em va dir que el nom me l’havia posat ell. Que quan era petit estimava molt una nena veïna que es deia Cecília. Sempre estava mallata i es va morir. El dia que se la van endur per enterrar-la, la seva mare va sortir al carrer desesperada amb els ulls vermells de plorar, va estirar els braços i va cridar dues vegades: Cecília! Cecília! Mentre em canviava de graó va pensar que m’haurien de posar un nom i que seria bonic que em digués Cecília, Cecília. S’havia acostat al fanal i havia vist que era una nena perquè tenia les orelles foradades. Estava una mica amoïnat, es va treure un tros de paper de la butxaca i no sabia què fer; em va tornar a deixar a terra, va mirar si tenia cordill i ell que sempre en duia perquè de vegades en necessitava aquell dia no en tenia gens. Per sort jo duia un pitet enganxat amb un imperdible. Va escriure una vegada Cecília i quan ho anava a tornar a escriure van obrir una finestra d’una revolada i es va espantar. Li va caure el llapis i no va poder trobar-lo(...) Aleshores va trucar el timbre i em va donar (...) I ell li va dir, en el carrer de les Camèlies, a mig carrer, al peu d’un reixat amb tot de camèlies plantades. La seva dona semblava que no s’ho volgués creure i li ho va haver de tornar a dir, ben a poc a poc, que a la matinada, al costat d’unes camèlies, havia trobat una nena com un gatet que es deia Cecília.

dissabte, 15 de setembre del 2007

Internacionalització de les empreses catalanes

La internacionalització de les nostres empreses és imprescindible per mantenir el creixement econòmic del nostre país. Per a això, hi ha uns eixos bàsics que cal potenciar:

El coneixement de la llengua anglesa, llengua de comunicació internacional bàsica per poder sortir a l’exterior a invertir, comprar i vendre.

L’increment de la inversió en R + D, una inversió, en aquests moments, molt inferior a la dels països més desenvolupats de la Unió Europea.

La millora substancial de les infraestructures: com la potenciació de l’eix ferroviari de la costa mediterrània, la millora d’accessos als ports, especialment al de Barcelona, l’ampliació de l’aeroport amb vols intercontinentals,...

La formació bàsica per a tothom, al marge de modificacions supeditades als canvis polítics, i impuls de la formació professionalitzadora i de la formació contínua de les persones treballadores.

Sense la millora de tots aquests eixos, serà molt difícil mantenir la competitivitat en el comerç exterior. I no oblidem la dita que res és manté, o progressa o retrocedeix.

Música per a una estona de relax i reflexió


Sol esmorteït, placidesa i relax en un cap de setmana que segueix els primers dies de retorn a la quotidianitat de moltes famílies amb infants en edat escolar, de joves amb inquietuds de futur, d'adults amb vells i nous propòsits i ritmes de treball.

divendres, 14 de setembre del 2007

Iman Maleki, un dels millors pintors del realisme


Coneixeu el pintor iranià Iman Maleki? Aquesta és una mostra d'algunes dels seus quadres. La seva pintura realista és considerada de les millors que hi ha al món: cares plenes d'expressivitat, arrugues de mans i cara,... i sobretot una gran bellesa i serenor en els ambients. Consulteu la seva pàgina i podreu admirar uns quadres admirables.

dimarts, 11 de setembre del 2007

11 de setembre: commemorem, no celebrem

L'11 de setembre commemorem la derrota que va patir Catalunya el 1714 a mans de les tropes espanyoles de Felip V que va acabar amb la nostra sobirania i va propugnar el repressor Decret de Nova Planta.

Aquest dia, molts catalans i catalanes participem en actes de reivindicació i en manifestacions per reclamar el reconeixement dels nostres drets com a nació.

Cal que no perdem de vista quin és el sentit d'aquest dia i no confonguem l'11 de setembre amb una celebració festiva, ni en una desfilada de polítics que fan ofrenes i alguns dels quals diuen quatre frases estudiades. Cal que no oblidem qui som, d'on venim i què volem. Que tenim uns drets històrics que no prescriuen i que cal continuar reclamant sempre.

diumenge, 9 de setembre del 2007

S'apropa l'11 de setembre



S’acosta l’11 de setembre. Donada la mancança d’un acord de totes les forces polítiques per convocar un acte unitari que reivindiqui la independència de Catalunya o com a mínim un millor tracte per Catalunya, haurem de conformar-nos a participar en algun dels actes que organitzen ajuntaments i entitats.

A l’adreça http://www.11setembre1714.org/Diada2007.html hi trobareu els més representatius.

Animeu-vos a participar-hi!

dissabte, 8 de setembre del 2007

Què us suggereix la foto?

La barca enmig de l'onatge, la posta de sol,... no calen més paraules perquè cadascú dediqui una estona a pensar en el que més li plagui.

divendres, 7 de setembre del 2007

Bobby McFerrin

Coneixeu el cantant americà Bobby McFerrin?
Guanyador de diversos premis Grammy i capaç de combinar estils com el jazz, el folk i la música clàssica, és, sobretot conegut per ser autor del tema "Don't worry, be happy", que -si voleu- podeu escoltar tot seguit:

dimarts, 4 de setembre del 2007

No tot és el que sembla: il·lusions òptiques

El nostre cervell està acostumat a unes imatges concretes i quan li trenquem esquemes es resisteix a acceptar-los, i sinó... quant heu tardat a localitzar una segona imatge diferent de la preconcebuda que heu vist inicialment?


Qui heu vist primer la jove o la vella?

Què veieu un autoretrat o un cavaller en un cavall?

dilluns, 3 de setembre del 2007

Les noves tecnologies en política



Les noves tecnologies i la incorporació d’aquestes en el món de la política és un procés immensament lent. Les empreses, els agents educatius, d’altra banda, avancen amb més agilitat en la incorporació en el món tecnològic. En canvi, l’entorn polític encara no s’ha endinsat de ple a la tercera revolució, la tecnològica.

La incorporació de les noves tecnologies en processos de participació ciutadana serveix de pont per captar l’opinió de sectors específics que no farien cap pas per opinar de temes concrets en processos presencials. Amb tot, en no ser d’ús habitual en tots els col·lectius, els processos participatius no poden ser exclusivament virtuals, sinó que, de caire complementari, han de mantenir el pes principal en la presencialitat.

En política, les noves tecnologies haurien de ser una plataforma dinamitzadora, que complementés i millorés els canals de comunicació amb la ciutadania, i esdevenir una eina per agilitar la resposta de tràmits i consultes. Alhora que, en moments clau, estructura de pressió.



diumenge, 2 de setembre del 2007

S'han acabat les vacances


Les vacances arriben a la seva fi i deixen un regust agredolç: dolç dels moments gaudits, agre d'haver-se acabat. Amb tot, tot i la nostàlgia de gaudir de temps lliure, conèixer espais i persones noves, de deixar de banda pressa i tensions, de llegir, escoltar música,... és agradable tornar a la quotidianitat i retrobar-nos. Gràcies per haver-me desitjat bones vacances: és un plaer tornar a escriure al bloc i tornar a compartir pensaments i idees.