dissabte, 26 de maig del 2007

Aigua bombollada, aigua de durada



Aquest matí ha caigut un xàfec considerable. De sobte, unes gotes immenses han començat a clapotejar en el terra amb força i a aparèixer una dansa de bombolles que lliscaven carrer avall.Ha estat aleshores que m’ha vingut a la memòria una dita que fa temps que no sentia: Aigua bombollada, pluja de durada.I és que la nostra cultura popular està plena de sentències, convertides en dites, sorgides de les interpretacions que han fet els nostres avantpassats dels aspectes més quotidians. I de la pluja, n’hi ha un munt.

Vet aquí algunes:

Any de pluges, lluny les bruixes
Any plujós,pagès joiós
Abril plujós i maig ventós, fan l’any ric i profitós
Cel d’escaletes, aigua a les bassetes
Cel amb panxa de burra, pluja segura
Ponent la mou i llevant la plou
Mai plou de tan bona gana, que quan ho fa de tramuntana
No diguis mai que plou, fins que troni
Núvols barbats, camps mullats
Pluja d'estiu i plor de bagassa,aviat passa
Pluja menuda, la terra ajuda
Bon ruixat, la terra bat
Pluja d'estiu i plor de bagassa, aviat passa
Pluja de llevant, no deixa res davant
Quan plou per un, plou per tothom
Sempre plou sobre mullat
Si l'hivern trona, l'anyada serà bona

1 comentari:

Unknown ha dit...

El meu pare sempre deia: el ponent en té una filla casada a llevant i cada cop que la ve a veure, s'en torna plorant!